DELS INTESTINS UNA SOGA I DEL CUL UN SAC DE GEMECS

La comunicació i el cartell de l’obra teatral Dels intestins una soga i del cul un sac de gemecs neixen d’una pregunta essencial que travessa tota la peça: què fem quan el món s’acaba? El repte era transformar aquesta pregunta en una imatge senzilla i directa, com si intentéssim condensar el sentit de l’existència en un sol gest. L’obra planteja interrogants al voltant de la mort i la transcendència, i utilitza un llenguatge surrealista, contradictori i absurd.

La decisió va ser radical: reduir-ho tot a text i pedra. Una llosa pesada, contundent, gairebé ancestral, que remet al moment en què els missatges es gravaven per perdurar. Aquesta ressonància antiga contrasta amb els canals habituals de comunicació teatral, el paper i la pantalla, i transforma el cartell en una presència física, persistent i estranyament fora de lloc dins l’espai urbà. Més que anunciar una obra, la peça es converteix en una pregunta feta matèria.